Quin tipus de mestra vull ser?

Va de mestres. Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà

Primer de tot, diré que el llibre m'ha agradat molt. Realment m'ha arribat a emocionar, ja que mentre el llegia m'anava imaginant la meva època de primària al mateix temps que imaginava, també, les classes que donaria en un futur.

Com que la utopia marca el camí a seguir, m'encantaria arribar a ser la millor mestra del món, per què no? Vull ser aquella mestra que els alumnes no oblidin mai, en la qual confiïn sempre. Vull ser un exemple per a ells, com també vull que mai perdin l'esperit per aprendre.

Hi ha hagut diverses frases que m'han agradat en especial.
La primera de totes, la de la pàgina 18, en la que la Rosa diu: “Et necessito”. Per a mi, això significa que aquesta noia confia en tu plenament, per això ha decidit demanar-te ajuda, i és aquest un objectiu que vull aconseguir amb els meus alumnes, com ja he dit al principi.
És en la pàgina 21 on parla de les visites dels ex alumnes, visites que, jo suposo, als professors els hi encanten ja que, significa que han fet bé el seu treball i els alumnes els hi han agafat molt afecte.

A mi m'encantaria que un alumne em vingués, ja de major, i em contés la seva vida, fet que significa que no s'ha oblidat de tu i que l'has deixat una petjada, per petita que siga, en el seu cor.

Més endavant, en el sèptim capítol, apareix aquesta frase: “M'ajudes?”. Un altre símbol de confiança.
El meu nebot, de 8 anys, me l'ha dit alguna vegada i m'he posat molt contenta, perquè he pensat que ell deu saber que jo li puc ajudar, sinó, no m'hagués preguntat.

Una altre de les cites que m'han agradat a estat aquesta: “Hi ha vegades que hem de callar per ser amos dels nostres silencis i no esclaus de les nostres paraules”.
Jo penso que hi ha moltes persones i molts mestres que t'han dit a voltes les coses sense pensar i que llavors s'han penedit i s'han sentit mal, és per això que haurien d'haver pensat abans i, segurament, no haurien dit res, o ho haurien dit d'altra forma, perquè aquestes paraules poden fer molt de mal a un boix petit.
Ara bé, no sempre s'han de callar les coses, només que hem de saber que dir i que no dir, sempre pensant en l'efecte que pot causar en el receptor.

En la pàgina 74, apareix una frase que reflexa com l'alumne ha estat parant-te atenció, com ha estat escoltant allò que tu deies i com ha fet tot el que estava al seu abast per entendre la teva explicació, “Ara ja ho he entès”.

Ha estat gràcies a la pàgina 78, que he tornat a recordar la meva escolaritat, allà on explica que una simple intervenció del mestre o la mestra pot suscitar un munt de reaccions en els alumnes.

Deixant les cites a un costat, per ser un bon mestre mai t'hauràs de creure superior a cap altre persona, i més encara als alumnes, perquè tots ells tenen un coneixement previ i pot ser, et deixaran sorprès o sorpresa de tot el que saben, ja que cada nen és un món.

Haurà nens als que els hi costi més, per tant, mai hauràs de perdre la paciència, perquè al perdre-la tu, faràs que el nen la perdi també, per tant, no solucionarem res.

Per finalitzar, a jo m'agradaria que el món de l'educació canviés una mica més, ja que hem aconseguit molts avenços, tot i que no tots els que ens agradarien.

Hauríem d'aconseguir que tots els nens anessin a l'escola amb moltíssimes ganes d'aprendre, que anessin motivats i que gens d'aquest món els hi llevés les ganes per aprendre, aquesta curiositat que tant ens agrada, perquè sense curiositat i sense intenció, no és possible l'educació.
És ara, després d'haver llegit aquest llibre, que valoro, encara més, la tasca del mestre ja que no només és anar a l'escola i exercir com a professor, sinó que ets mestre les 24 hores del dia perquè has de preparar materials per al dia següent, entre d'altres moltíssimes coses.